L’EXPOSICIÓ PERMANENT
L’exposició permanent proposa un recorregut que avarca des de la primera publicació posicionada per a entrar en el camp de la narrativa gràfica (The Monigoty, 1897) fins les capçaleres o personatges d’època més recent. Sense oblidar les primeres revelacions del mitjà en revistes infantils i satíriques que es remunten a la meitat del segle XIX.
Un discurs que arrenca cap al 1865, en les primeres manifestacions del mitjà, desgranant la seva evolució gràfica i conceptual, la seva expansió definitiva a mitjans del segle XX, amb un punt d’inflexió en la dècada dels anys 80 del passat segle, quan la historieta es fa gran i entra decididament al target adult.
1500 peces entre publicacions impreses d’època i obra original. Una mirada dual que permet al visitant observar amb detall el treball original d’infinitat d’autors, així com valorar matèries i diferències entre l’art final saltat de la ploma de l’autor i el tebeo imprès.
Revistes Satíriques – Setmanaris – Publicacions confessionals – Tebeos d’Aventures – Revistes de Postguerra – Tebeos Femenins, etc., mantenint sempre un ordre segmentat i cíclic.
L’elecció de capçaleres facilita al visitant una lectura precisa sobre l’origen i l’evolució del mitjà, les seves diferents etapes, els formats i els objectius, els creadors més destacats –i altres que no ho van ser tant–, les corrents i els hàbits sectorials, etc.
LES EXPOSICIONS TEMPORALS ACTUALS
Els tebeos de Disney
Del 20 de desembre de 2022 al 28 de maig de 2023
Walt Disney va crear al 1923 Walt Disney Studio, una empresa de producció de curtmetratges i llargmetratges d’animació en la què van donar vida a personatges com Mickey, Minnie, Donald, Goofy o Pluto. Amb el nom de Walt Disney Company, avui continua produint pel·lícules i sèries que han fet història.
Al 1930 es va publicar la primera versió en còmic dels seus personatges i aquests van arribar a Espanya al 1934. L’exposició “Els tebeos de Disney” fa un recorregut per les publicacions de Disney des de llavors fins a l’actualitat.
Els 4 fantàstics del tebeo
Del 2 de maig al 27 d’agost de 2023
Qualsevol efemèride és bona per recordar i per reivindicar la figura de quatre dels nostres millors historietistes d’humor. El centenari del seu naixement, per exemple, encara que en realitat es compleixin 101 anys. És el cas de Guillem Cifré, un dels pilars de l’Escola Bruguera, un dibuixant de grafisme viu, intens, que només per sèries com El repórter Tribulete, Cucufato Pi o Don Tele mereix formar part de la nostra història de la historieta. O d’Alfons Figueras, que amb el seu estil personalíssim va donar vida a molts personatges, entre els quals podem destacar Loony, Aspirino i Colodión o l’últim heroi, Topolino.
I d’Àngel Puigmiquel, gran com a historietista i com a animador, que ens va llegar una de les sèries més importants de la historieta espanyola, Pepe Carter y Coco, publicada a l’oblidada però excel·lent revista que va ser Chicos. I, per descomptat, de Martz-Schmidt, dibuixant camaleònic de traç fulgurant, vívid, autor de sèries com El doctor Cataplasma o El profesor Tragacanto y su clase, que es de espanto, i també d’obres com La pandilla Cu-Cux-Plaf o Doña Urraca en el castillo Nosferatu.
Coneix les seves trajectòries i gaudeix dels seus originals i els seus còmics en aquesta exposició. Us ajudaran a recordar per què formen part del nostre patrimoni cultural.
EXPOSICIONS TEMPORALS PASSADES
Mostra dedicada a uno de los mas reconocidos y populares historietistas de todos los tiempos: el gran Francisco Ibáñez. És una exposició homenaje al creador de series tan icónicas como Mortadelo y Filemón, carrer del Percebe 13, El botones Sacarino, Rompetechos o Pepe Gotera i Otilio, entre altres.
Nota de:
-Cinc plafons amb textos i imatges reproduïdes que expliquen la trajectòria professional de l’autor barcelonès.
-Vitrinas, a les que el visitant pot gaudir d’una amplia selecció de les publicacions a la pareció de la firma de Francisco Ibáñez, des dels seus inicis el 1952 fins al 2019.
-En total, l’exposició mostra cerca de 150 objectes, entre revistes, llibres i objectes promocionals. La manera més gran de la qual el visitant coneix l’ingent producció d’Ibáñez i la seva evolució com a autor.
-Menció especial merece la amplia representació de dibuixos originals. Un total de 30 planxes, entre les quals destaquen un autorretrato de primera època, estudis de personatges i diverses portades i pàgines d’historieta protagonitzades per la major part dels seus grans personatges: Kokolo, Curiosidades y rarezas de todo el mundo, Los tres mosquitoes, Mortadelo. y Filemón, Rompetechos, Don Pedrito, Doña Pura y Doña Pera, Pepsi Man, El doctor Esparadrapo y su ayudante Gazapo, etc.
Vicente Roso (1920/1996), pintor, il·lustrador i autor d’innombrables personatges del Còmic, entre ells la inolvidable Florita (1947), també era un dels grans creadors de Nadal navideños.
La mostra recull més de 50 creacions originals de l’autor, la majoria d’elles en color. L’art de Vicente Roso va anunciar-se en aquest perquè el prestigi internacional, popularitat que en la dècada de 1970 va ser senyalat per The American Academy of Art, com a millor il·lustrador del món de “Christmas card” realista.
Mostra comissariada per Marika Vila. Un viatge pel cos en els còmics de les nostres autores. L’aparició d’un nou subjecte del plural femení en el diàleg estable amb les diverses generacions d’autors i el seu context suggereix un recorrido, cuerpo a cuerpo, per descobrir el discurs panoràmic de les mujeres cuando recuperan la propia voz.
A través de la creació de més de 40 autores, la mostra incideix en la importància del contrast en les formes que van adoptar la icona del cos femení que es representa per la imposició del discurs patriarcal del genero, dialogar a los estereotipos con otros cuerpos haciendo que es fa presents quan es expulsa el discurs canònic i apareix realment la manifestació de la pròpia representació de cada autora… de la mà dels seus discursos viatjarem pel cos i les seves variacions en l’auto representació femenina en el còmic.
El tebeo clásico español va mostrar grans números a l’apartat gràfic, virtuosos del pincel que van inclinar sobri el tebeo a una vocació que semblava emanar de les mismíssimes entrades.
Uno de ellos, quizá el más grande, al menos en transcendencia popular, fue sin duda Manuel Gago García, pare de personajes como El guerrero del Antifaz, El hombre de piedra, El Espadachín Enmascarado o El Pequeño Luchador, entre otros.
El autor de mayor y más rápida evolución de cuantos se dieron cita en el sector del tebeo de posguerra. Apenas un any va passar de ser un dudoso aspirant, a destil·lar firma i personalitat, creant un estil propi i diferencial admirable. Un narrador amb un ritme seqüencial que enganxava al lector des de la primera vinya. També com a portadista ha estat sublim. Pura esencia s’aventurarà.
Una exposició homenaje que alterna obra impresa de la pràctica totalitat de les seves creacions amb una variada representació de llibres originals de molts dels seus personatges per a editorials com Toray, Valenciana y Maga.
uestra de originals de la novela gráfica d’Ernest Sala basada en l’obra de Dolores Redondo.
La trilogia de Baztán està compilada per als llibres El Guardián Invisible, Legado en los Huesos y Offenda a la Tormenta. Tots ells s’han portat a la pantalla gran i poden actualment a Netflix.
Les tres novel·les es mostren tal i com son en el format còmic, amb una feina de documentació molt important per part de l’autor per a ensenyar imatges d’Elizondo, quins vistes postals sota el seu traç. El río está muy presente en la historia, como en las vidas de los pobladores de la zona. Las casas con arcadas, al igual que los puentes, todo en piedra del Pirineo Atlántico. Les escenes que transcorren entre vegetació també assoleixen un nivell de detall molt inmersiu que perdem en espais cerrats creats pel ser humà. En general, el dibuix és molt desmuntable i aconsegueix, en les vinyes més impactants i sombres, dotar de gran profunditat i càrrega dramàtica a allò que visualitzem.
La revista Pulgarcito va ser una de les més llargues de la història de la comiceta espanyola, permaneciendo en el recuerdo de muchas generaciones. A més pàgines publicaron alguns dels més destacats historietistas del cómic autòcton i s’encarreguen dels personatges més populars del cómic d’humor espanyol de tots els temps.
El 2021 hi haurà 100 anys de la seva aparició. Pulgarcito nascut l’any 1921 en un creciente mercado de publicaciones infantiles, sobrevivent l’any passat 1939. El desembre de 1946, publicat per Editorial Bruguera, inicià la seva etapa més gravada, finalitzada el 1981. Al mateix temps, l’epígraf Pulgarcito va aparèixer també en altres revistes que van ser editades entre 1949 i 1987.
De tot ell parlarem a l’exposició 100 años de Pulgarcito. Hablarem de la seva història, dels seus autors, dels seus personatges, podrem gaudir de les seves portades, de les pàgines de les seves sèries principals, d’alguns originals dels seus creadors. Entre els seus autors, cabe destacar entre molts altres a: Cifré, Conti, Escobar, Eugenio Giner, Ibáñez, Iranzo, Jorge, Martz Schmidt, Nadal, Peñarroya, Raf, Segura o Vázquez.
Tribulete, el inspector Dan, la familia Pepe, Carpanta, don Pío, Zipi y Zape, doña Urraca, las hermanas Gilda, Carioco, Pascual, el doctor Cataplasma, Rigoberto Picaporte, Mortadelo i Filemón i Olegario, entre altres, els esperen en aquest sentit però apasionat homenaje a Pulgarcito.
Exposició-homenatge als principals superheroes a través d’una col·lecció de dibuixos originals dels millors dibujantes actuals de nuestro país, que triunfan en USA dibujant per a Marvel i DC, així com una mostra de la història d’herois i superherois del tebeo espanyol.
Els orígens dels superherois es remunten a les primeres dècades del segle XX amb l’entrada, en les novel·les i foutines per entregas, de personatges amb identitats enigmàtiques i facultats sobrehumanes o màgiques, i que més tard es concideixen amb la ciència ficció. Encara que en els comienzos d’alguns d’aquests herois no tuvieran poders sobrenaturals, la percepció general es va inclinar per classificar-los com a superherois, com seria el cas de The Phantom (El hombre enmascarado) o Batman. En principi, l’èxit del relat pudiera intenderse com una evasió de la realitat irremovible cotidiana per a més tarda es converteix en un gènere fantàstic en el que no existeixen límits. Amb los nuevos avances de las ciencias físicas y la tecnología, entre las finales de los años veinte y primeros de los treinta y principalmente a Estados Unidos, es va crear una generosa ciència-fició basada en rutes espacials. Així, el 1928, va aparèixer Buck Rogers, el 1933 Brick Bradford i Flash Gordon el 1934. A partir de 1938, amb Superman, va començar una època de superherois còmics que ens va deixar una fidelitat per als seus lectors que molts pocs generos han conseguit.
La revista va aparèixer als quioscos españoles el 27 de maig de 1977. Nació amb la vocació de ser “un Pulgarcito para adultos” – així ho va carregar el seu primer editor, José Ilario – sumant satírics de l’actualitat i personatges costumistes. Casi 45 anys més tard perquè la fórmula no era desacertada. En aquesta exposició podem contemplar una petita mostra d’alguns personatges que hicieron la història a la revista.
La revista va aparèixer als quioscos españoles el 27 de maig de 1977. Nació amb la vocació de ser “un Pulgarcito para adultos” – així ho va carregar el seu primer editor, José Ilario – sumant satírics de l’actualitat i personatges costumistes. Casi 45 anys més tard perquè la fórmula no era desacertada. En aquesta exposició podem contemplar una petita mostra d’alguns personatges que hicieron la història a la revista.
Fer una revista semanal no deixa de ser un procés industrial que exigeix treballar sempre amb prisses, amb terminis de lliurament, sense marge per recrear-se en la creació artística. A pesar de ello, en El Jueves sempre se publicaron dibuixos d’altíssim nivell, incloent quan la reproducció (anys 80) no reflectia la qualitat del dibuix original. Aquí podreis veure una petita selecció d’aquestes mostres d’art popular.
Also, in the 25 aniversario de su muerte, queremos to render a special homenaje a Gin, que va ser director artístic de la revista (1981-1995) i col·laborador destacat com a caricaturista i portadista als anys 80 i 90. Aquesta exposició està organitzada per la Fundació que porta el seu nom i que es va constituir l’any 1997 per guardar la memòria de la seva persona i per promocionar el que sempre li apasionó: el humor gráfico.
Un discurs expositiu que tracta de posar de manifestar la importància del còmic de posguerra en la divulgació de la novel·la aventurarà universal entre els més joves. El caràcter purament literari de novel·la d’aventures en el seu origen va condicionar certament, i va durar molt de temps, una major penetració d’aquest tipus de relats entre els lectors més joves.
Su llegada al cómic facilitó que miles de niños pudieran adentrarse en la seva lectura, una visió que prefigured los rasgos de sus protagonistas, un físico humano para recorrer con el pensamiento, obra de autores como Antoni Bernal, Jesús Blasco, Jaume Juez, Vintró, Víctor. Aguado, Francisco Batet, entre d’altres.
Portades i vinyetes que popularitzaran encara més els números d’un repertori inolvidable d’escriptors: Walter Scott, Julio Verne, Fenimore Cooper, Daniel Defoe, Louis Stevenson, Jack London, Mark Twain, Rudyard Kipling, Emilio Salgari, Alejandro Dumas, etc.
L’exposició El arte de Bola de Drac pretén explorar els orígens d’un dels mangas més famosos de tots els temps, obra que formada part de la memòria col·lectiva d’aquells joves dels anys 90 (hoyconvertidos en adults) i que casi se convertit en cultura popular al nostre país. L’exposició té dos blocs diferenciats, el manga i l’anime. Tota lleida té un origen. En aquest cas l’origen es remunta a l’any 1984, a el lejano Japón, amb un jove anomenat Akira Toriyama com a protagonista.
En la part del manga hablaremos de los inicios de l’autor, la inspiració ajudó a forjar la història, la seva publicació a la revista mítica semanal Shonen Jump a Japó i el seu impacte en la nostra societat. Tot ello apoyándonos en material importat directament del país del Japó, com les revistes Shonen Jumps de los años 80 y 90 (con grandes portadas), rèpliques de pàgines del manga o les primeres edicions que arribaran a Espanya el 1992 de la mà de Planeta DeAgostini .
El bloc d’anime té un clar enfocament didàctic i pretendre respondre a la següent pregunta. ¿Com es va fer la sèrie de dibuixos animats de Bola de Drac? A través de bocets, storyboards, celuloides i el material més original i importat, ahondarem en cómo fue la producció de la sèrie animada, pas a pas.
El passaport belga ha canviat d’imatge i convida el titular a fer un viatge amb personatges de còmics belgues de fama mundial. Els dibuixos no només ofereixen la possibilitat d’integrar múltiples elements de seguretat al passaport, sinó que també són un aparador del mundialment conegut novè art belga. Els personatges que apareixen als passaports són Tintín, Natacha, Le Marsupilami, Bob et Bobette, Boule et Bill, Cari Fleur, Blake & Mortimer, els Hammers, Lucky Luke, els Barrufets, Spirou et Fantasio, Gil et Jo, Llarg Winch i Nero. Aquesta exposició itinerant sobre els còmics és un concepte del Servei Públic Federal d’Afers Estrangers de Bèlgica i ha visitat anteriorment les ciutats de Tenerife i Madrid.
Bèlgica és coneguda a tot el món per les seves famoses ciutats i monuments, els seus paisatges i les seves tradicions culturals. El país gaudeix d’un prestigi particular pels seus còmics, que tenen la mateixa estrebada entre petits que entre grans. Com que és un país del “novè art” que compta amb una constel·lació d’editorials de còmics, il·lustradors i guionistes, Bèlgica ha servit com a musa de molts dels seus autors.
A través de la seva obra, diverses generacions d’escriptors i il·lustradors – Franquin, Didier Comès, Tibet, Servais, Merho, Marc Sleen, Olivier Shrauven o Brecht Evens – han retut homenatge al seu país d’origen, cadascuna reivindicant part del seu patrimoni. Flandes, Valònia i Brussel·les són coprotagonistes d’històries originals plenes d’imatges acolorides.
La romàntica Bruges, Malines i la seva catedral, les Ardenes i les ciutats de Binche o Charleroi queden totes plasmades en dibuixos bonics d’autors molt talentosos. Brussel·les, l’orgullosa capital multicultural brilla en tota la grandesa amb l’Atomium, la Grand Place, l’imponent Palau de Justícia i l’edifici del Parlament Europeu. Els exemples a l’exposició “La volta de Bèlgica en còmic” reflecteixen el dinamisme dels autors belgues i de l’evolució d’un art en canvi constant. Des dels àlbums clàssics originals a publicacions més recents, es pot apreciar la diversitat d’èpoques i gèneres i també la riquesa de cadascuna de les tres regions.
